Hola Gemma,

Qué t’ha semblat? Estic segur que estàs molt orgullosa d’aquestes jornades. Ahir era el moment que el cap parlés, deixem que avui parli el cor. No hem fet aquestes jornades només per aprendre, ho hem fet també en honor teu. Sabem que vas dedicar molts esforços per aconseguir que els estudiants de Ciències de la Salut poguessin realitzar estades d’intercanvi a d’altres països per tal de millorar la seva formació.

Jo, malgrat no hagi estat mai d’intercanvi també t’haig d’agrair la possibilitat d’estar avui aquí. Com ja vaig dir ahir, el meu treball d’investigació s’engloba dins el projecte d’introducció a la recerca del laboratori de genètica molecular. Tu vas formar part de la primera promoció d’aquest projecte i vas permetre que jo i molts altres estudiants tinguessim aquests porta oberta.

Va ser en el nostre estimat laboratori on ens vam conèixer. Vas entrar i després de saludar-nos vas preguntar a la Claire, de Taiwan i d’intercanvi per l'AECS si estava bé o tenia algun problema amb la seva estada. Amb pocs segons em vas ensenyar la part més humana de la ciència, el preocupar-se pel benestar dels companys.

Poc temps després vam haver de plorar la teva marxa. En aquesta facultat on estaves estudiant medicina vam fer un emotiu acte. Una de les teves companyes et va definir com un àngel. Sí, no anava gens errada. No vas guanyar cap premi Nobel ni Príncep d’Asturias. En realitat vas guanyar quelcom més important, vas guanyar els nostres cors. I això et va resultar fàcil, ja que abans ens havies donat el teu. Encara avui segueixes ajudant-nos a ser millors, com a persones i com a científics.

Gemma, avui no hi ha perdedors. Tots hem guanyat en coneixements gràcies a aquestes jornades que ja en vida volies organitzar. Per això, crec que no podem acabar de cap altra manera que donant-te les gràcies per ajudar-nos a donar el millor de nosaltres. Gemma, estiguis on estiguis, GRÀCIES.

Joaquim Bosch Barrera, Barcelona, 31 de març 2005
1es Jornades del Premi de Recerca per a Estudiants GEMMA ROSELL ROMERO

Cloenda a les primeres Jornades Premi Gemma Rosell Romero

¿Qué pot voler dir investigar? Investigar és creure en una il.lusió, és la visualització d’un futur que existeix intuitivament, tot caminat per un itinerari incert, insegur, ple d’encerts i d’errades, que als ulls d’un bon observador, d’una bona observadora, es transformen en informació per aprendre. I és que aprendre dóna sentit a moltes etapes de la nostra vida.

Anava a buscar una definició a l'Enciclopèdia sobre què vol dir investigar, però em sembla que ja l'he trobada. Anava a buscar el que ja sabia, el que he trobat dins meu, i és que potser investigar, la investigació, és un camí de búsqueda i de trobada cap a dins i cap a fora.

Fa dos anys jo vaig començar un camí diferent, un camí de dol. He transitat pel dolor d’una manera diferent a les dones investigades per l'Eduard Alentorn, però a l'igual que elles, jo també he intentat “prendre-m’ho tot lo bé que sabia”. Haig de dir que en el meu cas he tingut tres ajudes molt importants:

La força que la meva filla Núria trèia por continuar endavant, a la seva manera,

la presència de totes aquelles persones que l'absència de la meva filla Gemma anava posant en el meu camí,

i el caminar amb la companyia del Miquel, amb el que comparteixo aquest itinerari de vida.

Sobre aquest trípode he transitat durant tot aquest temps, però ara, avui, aquí amb vosaltres, sento que començo una nova etapa. Si és cert el que vaig aprendre durant la meva època d’estudiant: “l'energia no es crea ni es destruieix, només es transforma”. Ahir estaven aquí les meves dues filles, juntes, i van estar mirant-se moltes hores, cadascuna des d’on era, i això és un regal més que m’heu fet i que les paraules només limiten, perquè el meu agraiment és infinit.

Moltes gràcies per permetre tots els meus passeigos dins d’aquest aula i fora d’ella intentant captar, gravar dins meu a través de la càmera, o amagant-me darrera d’ella, la realitat de tantes persones il.lusionades, valentes i decidides a superar les seves pròpies pors per tal d’exposar allò que havien investigat, allò que havien viscut.

Podem estar tranquils amb aquestes i aquests aprenents d’investigadors i investigadores. Em sembla que han deixat molt clar que l'inversió de rols és, a més a més de possible, necessària, perquè, qui ensenya i qui aprén? Ahir, els que normalment aprenen ens van mostrar i demostrar que poden ensenyar amb el seu treball seriòs, continuat i esforçat, a les persones que normalment ensenyen.

Jo, només puc dir i repetir que gràcies. Gràcies com a mare per permetre’m viure tot això. Segur que les vostres estarien orgulloses d’haver sentit el vostre treball, i desitjo de tot cor que això sigui el principi del vostre camí en la investigació des d’aquestes terres que tant m’estimo.

Per molts anys, filles meves! Us estimo.

E. Romero, 31 /3/2005